Anna Murià (biografia)

 Anna Murià i Romaní (Barcelona, 1904 - Terrassa, 2002) fou una escriptora, traductora i periodista catalana. 

Filla del periodista Magí Murià i Torner i d'Anna Romaní i Sabater, tingué per germans Josep Maria, Jordi i Eladi Murià i Romaní. 

Rebé el primer ensenyament a l'escola francesa de les religioses de les Dames Negres. Estudià comerç, comptabilitat i anglès a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1918-1924) i feu uns cursos nocturns a l'Ateneu Enciclopèdic Popular (1932-1936). 

El 1921 començà a treballar com a secretària en diverses empreses i institucions.

Com altres autores i intel·lectuals de l'època, compaginà la carrera personal amb el compromís social. Ja havia col·laborat a la revista La Dona Catalana entre els anys 1925 i 1930, quan s'involucrà en el Club Femení i d'Esports de Barcelona, que procurava una formació fscica paral·lela a la formació cultural. L'entrada de l'autora com a sòcia del Club, a partir del gener de 1931, va influir de manera determinant en l'orientació cultural de l'entitat. Incorporada des del primer moment a la Comissió de Cultura i després a la Secretaria del Club, de seguida va promoure el Concurs Literari Femení així com cursets, conferències i altres activitats culturals i formatives per a les associades.

També fou força activa políticament, ja que va militar a Acció Catalana, des d'on participà en les campanyes per l'alliberament dels implicats en el Complot de Garraf. El 1932 es passà a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la qual participà en la recollida de signatures a favor de l'aprovació de l'Estatut de Núria i per l'alliberament dels implicats en els fets del sis d'octubre de 1934. El 1932, també organitzà i forma part del Front Únic Femení Esquerrista. El 1936 formà part del comitè central d'Estat Català. Durant la Guerra Civil, també fou membre de la Unió de Dones de Catalunya i cofundadora del Grup Sindical d'Escriptors Catalans, adherit la CNT.

El 1934 entrà a treballar com a auxiliar a les Oficines del Servei d'Extensió d'Ensenyament Tècnic de la Generalitat. Durant la guerra civil espanyola fou funcionària de la Generalitat de Catalunya, que la nomenà secretària de la Institució de les Lletres Catalanes; col·laborà a publicacions com La Rambla, La Nau, Meridià, Diari de Barcelona i Diari de Catalunya, del qual al final de la guerra va esdevingué directora; es convertí així en la primera dona que comandava un diari en català. 

Inicià la carrera com a escriptora amb la novel·la Joana Mas (1933). Després va publicar dos opuscles, La revolució moral (1934) i El 6 d'octubre i el 19 de juliol (1937), que reflecteixen el seu compromís cívic i polític. Durant la Guerra Civil encara va donar a conèixer una altra novel·la, La peixera (1938) i. participà en el volum col·lectiu Escriptors de la revolució (1937).

En acabar la guerra s'exilià amb la seva família a França, a Roissy-en-Brie, on convisqué amb altres escriptors catalans com Mercè Rodoreda, Pere Calders, Pere Quart, Francesc Trabal i el seu futur company sentimental, el poeta Agustí Bartra.

El 1941, després de residir a Cuba i la República Dominicana, s'establí amb Bartra a Mèxic, on treballà com a traductora d'anglès i de francès al castellà, i on col·laborà en les revistes Catalunya, Germanor, Lletres, La Nostra Revista i Pont Blau.

A Mèxic van néixer els seus fills, Roger i Elionor Bartra Murià.

Tanmateix, durant aquests trenta anys d'exili només publicà els relats «Via de l'est» (1946) i «El nen blanc i el nen negre» (1947), juntament amb la Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967). 

Quan retornà a Catalunya, el gener de 1970, veié la llum una bona part de la seva producció: l'assaig L'obra de Bartra (1975), els llibres per a infants El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974), A Becerola fan ballades (1978), Pinya de contes (1980) i Les aventures d'una pota de ruc i altres contes (2001); els reculls de narracions El país de les fonts (1978) i El llibre d'Eli (1982); i les novel·les Res no és veritat, Alícia (1984) i Aquest serà el principi (1986). A més a les Cartes a l'Anna Murià (1985) de Mercè Rodoreda sortiren reproduides algunes de les que ella va trametre a l'autora. També participà al llibre col·lectiu Literatura de dones: una visió del món (1988).

Va exercir de nou ocasionalment el periodisme en revistes i diaris com Cavall Fort, Tretzevents, Serra d'Or, Oriflama, La Vanguardia i l'Avui. La dècada del 1990 va mantenir una secció fixa als diaris L'Actualitat i El 9 Nou de Terrassa i al suplement «La Jornada Semanal» del diari mexicà La Jornada, que dirigia el seu fill, l'antropòleg Roger Bartra.

Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el 1990 rebé la Creu de Sant Jordi.

El 1999 va cedir l'arxiu familiar a la ciutat de Terrassa. Al Fons Murià i Bartra es conserva la documentació personal i de bona part de la seva obra intel·lectual i de la del seu company, Agustí Bartra.

L'any que va morir, el 2002, s'editaren Quatre contes d'exili. Pòstumament s'han editat El libro de Eli (2000), traducció al castellà d'una de les seves obres, Reflexions de la vellesa (2003) i una conferència al llibre col·lectiu Les dones i la literatura catalana (2022).